Jazz-funk

Jazz-funk

Instruments típics	Trompeta - Trombó - Saxòfon - Flauta - Cordes - Sintetitzador - Piano - Guitarra elèctrica - Baix - Bateria - Veu
Popularitat al Mainstream	Moderada des de començaments dels 70 al començament dels 80 (Estats Units, Brasil) amb un ressorgiment a mitjans dels 90 (UK, Japó, Mèxic, Xile)
Origen	Estats Units d'Amèrica
Creació	1972
Part de	jazz i funk
Subgèneres
Free funk

El jazz-funk és un subgènere del funk, caracteritzat per un fort «back beat» o «groove», per la utilització de sons elèctrics,^[1] i, sovint, per la presència dels primers sintetitzadors analògics. La barreja de funk, soul i música R & B amb estils de jazz va tenir com a conseqüència la creació d'un gènere l'espectre del qual és bastant ampli, que varia des del que és pura improvisació de jazz, fins a exemples molt més aferrats al soul, el funk o la música disco, amb arranjaments, riffs i «jazz solos».^[2]